Sentir per aprendre

Avui vull parlar-te de les emocions i del gran paper que juguen en el nostre comportament i benestar físic i emocional

Si recordeu l’Arale amb nitidesa i vau créixer cantant la cançó dels Barrufets, segurament pertanyeu a les generacions que vam créixer sense saber que existia quelcom anomentat “educació emocional”. Rarament ens plantejàvem què sentiem i parlar d’emocions o sentiments ens era tan forà com ho hagués sigut parlar d’internet o dels iphones mentre jugàvem a fer pastissest de sorra al pati de l’escola.

És un tema que dona per molt, així que avui només faré quatre pinzellades per intentar explicar breument d’on provenen, quin paper juguen i com podem aprendre a gestionar les emocions.

Imatge de Catalin Pop

Hi ha moltes maneres d’entedre i descriure les emocions. Una de les definicions que més m’ajuda a comprendre els seu impacte és la que descriu l’emoció com una reacció gairebé instantània i inconscient que apareix davant d’un estímul determinat. Aquesta primera reacció és subjectiva (cadascú tindrà la seva reacció personal) i neurobiològica (ens ve donada pel nostre cos) i per tant no la podem controlar.

Per exemple, imagina’t que et trobes a un pas de vianants, a punt de creuar el carrer, i de sobte sents el clàxon d’un cotxe (estímul extern). És probable que sentis sorpresa, potser fins i tot por. Aquesta primera descàrrega és l’emoció primària que, com ja hem dit, és quasi instantània, es genera de manera incoscient i no passa per la reflexió. De vegades aquesta emoció pot desencadenar una segona emoció, com ara l’enuig (“D’on carai surt aquest cotxe a tota pastilla?”), la vergonya (“si no hagués estat badant amb el mòbil l’hauria vist venir”) o el desconcert (“Encara no entenc què ha passat”).

Des del punt de vista evolutiu, la funció principal de les emocions és fer-nos actuar ràpidament, abans de que tinguem temps de pensar en pros i contres, per tal de garantir la nostra supervivència.

Les respostes a les emocions primàries ens posen en alerta i disparen altes dosis d’energia per tal de preparar al cervell i al cos per passar a l’acció. És el que anomenem “activació” emocional.

Aquesta resposta neurobiològica ens era molt útil a l’època de les cavernes, quan ens podíem trobar cara a cara amb un lleó salvatge i l’emoció “por” ens enviava la senyal de sortir corrents, lluitar o quedar-nos quiets per tal de passar inadvertits. Però en una societat on seria estrany trobar-se un lleó salvatge de cara, de vegades la nostra resposta no és adaptativa — és a dir, no ens garenteix la supervivència — sinó que per un seguit de circumstàncies biogràfiques més aviat ens complica les coses.

Les emocions no són ni positives ni negatives (malgrat que algunes ens resulten més agradables que d’altres), no es controlen i sempre hi són presents, encara que no en siguem conscients a cada moment. Enteses des de la neurobiologia, les emocions ens ajuden a comprendre el que experimentem i ens poden aportar informació molt valuosa sobre nosaltres mateixos. Per exemple, la curiositat ens impulsa a conèixer i a descobrir; l’enuig pot indicar que quelcom que per nosaltres és important es veu compromès; la tristesa d’un comiat pot indicar que toca posar distància amb algú o quelcom que valorem.

Les emocions juguen un paper determinant en com interpretem el món i allò que ens rodeja. A més a més són les que ens mantenen units a familiars i amics i, per tant, ens mantenen en societat.

Les emocions són com una brúixola que apunta cap allò que ens importa realment: els nostres valors, motivacions i necessitats.

Tots experimentem i manifestem emocions, el que varia és com les vivim i com hi reaccionem. Com bé et pots imaginar, és impossible controlar o preveure tots els estímuls que ens vindran donats al llarg de la vida. El que sí que està al nostre abast és aprendre a gestionar les nostres emocions un cop en som conscients. A partir de la identificació, l’exploració i la reflexió podrem actuar i regular la nostra resposta emocional.

Es tracta d’aprendre a sentir i expressar allò que ens rau per dins de manera assertiva i alineada amb els nostres valors, per tal que no ens faci mal ni fem mal als altres.

Quan parem atenció a les nostres emocions ens és més fàcil organitzar els nostres pensaments i actuar amb coherència amb les nostres necessitats.

La intel·ligència emocional es reforça i enforteix a través de l’educació emocional. Per tal de desenvolupar aquest múscul podem practicar aquestes passes simples:

  • Identificar emocions: Com em sento? Mira d’identificar les emocions que sents en tu mateix i les que observes en aquells que et rodegen. Recorda que no hi ha emocions “bones” o “dolentes”; totes les emocions són necessàries i és important no jutjar-les ni reprimir-les.
  • Comprendre les emocions: les emocions apareixen per un motiu o situació concreta. Tant les emocions pròpies com les emocions dels altres. Per tal de comprendre millor quins són els desencadenants de les nostres emocions, és bo mirar d’identificar en quin moment sorgeixen i observar quines són les circumstàncies concretes d’aquella situació en la qual ha sorgit l’emoció.
  • Expressar les emocions: quan expressem i compartim com ens sentim validem les nostres emocions i experiències, facilitem que l’interlocutor ens pugui comprendre millor i estrenyem els vincles amb aquells que ens rodegen. És important aprendre a expressar de manera correcte i adequada com ens sentim i saber valorar què compartim, quan i amb qui.
  • Regular les emocions: un cop haguem connectat amb l’emoció i l’haguem identificat és important aprendre a gestionar i regular la resposta a aquesta emoció, sobretot si sentim que ens està afectant negativament o que ens impedeix desenvolupar les nostres tasques amb normalitat. Recordem que en el moment que prenem consciència de l’emoció, aquesta passa a ser un sentiment influenciat per pensaments i sobre aquests sí que hi podem actuar. La regulació emocional ens permetrà actuar amb intenció enlloc de reaccionar impulsivament davant de l’emoció i així sentir-nos en un estat d’equilibri.

Part de l’aprenentatge en l’autoregulació és observar què t’ajuda a tu personalment, a restablir una sensació de benestar i equilibri emocional. Mira d’observar quin tipus d’activitats et fan bé i contribueixen al teu benestar i ves fent-ne llista. Així podràs recórrer als teus propis recursos o persones de suport quan ho puguis necessitar.

De moment, he volgut incloure una llista breu amb idees de recursos simples i molt efectius que poden ajudar-te en casos d’activació emocional significativa.

  • Observa com es sent el teu cos i decideix com vols respondre. Si et sents incòmode o notes tensió, mira d’ajustar la teva postura per tal de sentir-te més a gust.
  • Respira: centra la teva atenció a la respiració, inhalant profundament i expirant fins que treguis tot l’aire. Completa aquesta sèrie 3 vegades.
  • Anomena cinc percepcions sensorials que observes aquí i ara. Et poden arribar a través de la vista, l’olfacte, l’oïda, el tacte o el gust.
  • Escriu al diari: allibera pensaments i emocions escrivint a mà, quan acabis tanca el diari i passa a la següent activitat procurant no donar-hi més tombs.

Més endavant parlarem de com identificar les emocions al cos i de tècniques de regulació emocional a través d’exercicis simples.

Aquest és un tema molt extens: ens queda molt de camí per explorar! Al llarg dels propers mesos anirem aprofundint en diferents aspectes i matisos del camp de les emocions.